Resultats de la cerca

La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel

Fou deixeble de Borromini Ben aviat s’establí a Alemanya, on desenvolupà la seva activitat Són obra seva el convent de Fürstenfeldbruck 1691, prop de Munic, la Wallfahrtskirche Mariahilf de Freystadt 1700-08 i la Dreifaltigkeitskirche de Munic 1711-13, ciutat on collaborà en la construcció del castell de Schleissheim i acabà el de Nymphenburg

Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École des Beaux-…

Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne 1688-1705 Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i collaborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt

Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de Fortuny 1878, i…

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del Caballero de Gracia…

Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i empra una forta…

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…

Actiu a Toledo del 1552 fins a la mort, féu les arcuacions altes i una gran part dels arcs d’entrada a l’escala de l’alcàsser d’aquella ciutat Com a forjador, destaca la magnífica reixa de la capella major de la catedral de Toledo i les de la catedral de Palència Home d’una important formació humanística, el 1552 traduí els llibres tercer i quart del tractat d’arquitectura de Serlio