Resultats de la cerca

Fill del pintor Alejandro Ferrant Fischermans, i germà de l’escultor Ángel Ferrant, fou arquitecte de l’estat, responsable de la “zona” de Lleó, Astúries i Galícia fins el 1936 Per la seva actuació durant la guerra d’Espanya del 1936, en la qual defensà el patrimoni artístic de Madrid amenaçat pels bombardeigs, i en el trasllat del tresor artístic a França a la desfeta de la República, fou depurat el 1939 Entre 1942-75 ocupà el càrrec d’arquitecte de la quarta zona del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que comprenia Catalunya, el País València i Mallorca Durant aquest…

Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…

Treballà en collaboració amb Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich Dugué a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Perelada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran Estudià la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte Josep Roca i Bros

Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional, ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interés metodològic

Treballà conjuntament amb John Welborn Root, com ell mateix integrant de l’Escola de Chicago, ciutat on va construir les seves principals obres, entre les quals el Monadnock Building 1889-91 Fou autor, també, de projectes urbanístics per a Washington, San Fancisco, Cleveland i Chicago

Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de memòries de la…

Treballà en equip amb JH van den Broek, des del 1948 Influït pel moviment De Stijl i pel racionalisme, realitzà el Centre Artístic Veuster de Rotterdam i el pla urbà de Saint Louis Missouri, entre d’altres

Representant de la tendència racionalista desenvolupada a Itàlia els anys seixanta, s’ocupà en diverses publicacions dels problemes de l’habitatge plantejats els anys 1920-30 Entre les seves obres cal assenyalar el complex d’habitatges de Gallaratese, a Milà

La seva activitat és regularment associada amb Miquel Morte, i en algunes ocasions amb el dissenyador Javier Mariscal Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989 la remodelació de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona la discoteca Gran Velvet de Montigalà, Badalona el bar Barna Crossing de Fukuoka i el Museu d’Art Contemporani de Takamatsu, al Japó el restaurant giratori de l’Oriental Pearl Tower de Xanghai, a la Xina el Pavelló Seatstadt a la Ciutat de lèAutomòbil de…

Fill d’un guàrdia de corps d’origen alemany, fou pintor, arquitecte i alt funcionari de la cort de Felip V Publicà diversos treballs sobre ordenances urbanes i cursos aqüífers, i fou l’arquitecte de les catedrals de Granada i Toledo, i de la municipalitat i de l’alcàsser de Madrid Construí el primer palau de La Granja 1721-23