Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Hans Poelzig
Arquitectura
Arquitecte alemany.
En els edificis de Breslau, Luban fàbrica de productes químics, 1910-12 i Posen torre per a un dipòsit d’aigua, 1911 féu experiments dins una simplificació racional, i més tard en el camp de l’expressionisme, amb obres com ara la transformació del Circ Schumann de Berlín, en el Gran Teatre de Max Reinhardt 1919 i en la Festspielhaus de Salzburg 1920 A la fi dels anys vint passà a construir edificis monumentalistes, com l’Administració de la IG Farben, a Frankfurt 1928-31
Joseph Poelaert
Arquitectura
Arquitecte belga.
Inscrit al neoclassicisme, a vegades utilitzà l’historicisme gòtic, com a l’església de Laecken, a Brusselles 1854 Creador de nombrosos edificis en aquesta ciutat, sobresurt el Palau de Justícia 1866-83, en el qual s’aplicà en els elements decoratius i s’esforçà en la integració del volum de l’edifici en el seu entorn, despreocupant-se de les necessitats pràctiques i menyspreant les dificultats tècniques
Rafael Plançó
Arquitectura
Arquitecte.
Documentat des del 1615 Autor de l’antic pedró de la plaça del Pedró de Barcelona 1616 És autor de l’església de Santa Maria d’Igualada 1617-20, que té volta d’arcs ogivals amb cornisa i motllures encara renaixentistes Vers el 1630 esdevingué mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona
Lluís Planas i Calvet
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1906 Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria 1908 i la casa Pujadas 1909, a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor ascètic de l’època…
Andrea Pisano
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Nom amb què és conegut Andrea de Pontedera, escultor, orfebre i arquitecte italià.
Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes
Giambattista Piranesi
Dibuix d’un palau de Giambattista Piranesi
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Gravador i arquitecte italià.
Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i camini ed ogni…
Giulio Pippi
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte italià, conegut amb el nom de Giulio Romano.
Deixeble i collaborador de Rafael al Vaticà Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller 1524-40 Realitzà en aquest període fortificacions i dics La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel
Heliodor Piñón i Pallarés
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i Arquitectura de…
Georges-Henri Pingusson
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina