Resultats de la cerca

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc ,…

Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran VII, els…

Titulat a Barcelona el 1907 Sota la influència del Modernisme, projectà la casa Planiol i les escoles de Sant Pol de Mar 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí La seva obra més important, on l’arquitectura modernista es complementa amb detalls musulmans molt significatius, fou la plaça de braus Monumental de Barcelona En collaboració amb Eduard Ferrés i Lluís Homs, projectà la casa Damians, al carrer de Pelai de Barcelona 1915

Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…

Deixeble d’Ignasi Vergara, estudià a Sant Carles Fou, més tard, acadèmic i professor de matemàtiques d’aquest centre, i el 1812 esdevingué director general de l’acadèmia Malgrat la seva importància, la seva obra és poc coneguda i la majoria d’obres seves identificades han estat destruïdes darrerament, com l’immens palau dels comtes de Parcent de la fi del s XVIII, a València —on hi havia també els telers de seda—, o els banys de l’Hospital General Hom en coneix altres obres complementàries l’altar de la seu de València, el de la basílica dels Desemparats, el cambril i el retaule de l’església…

Era mestre d’obres per Sant Carles La seva obra és dispersa, i una de les seves característiques és la de deixar grans buits a la planta baixa, prevenint les necessitats dels possibles comerços Dirigí la construcció de diversos edificis plurifamiliars al centre de València Hom li deu petites restauracions façana de la Universitat de València, cimbori gòtic de la seu És autor del Museu d’Història Natural Exercí càrrecs oficials d’una certa importància arquitecte de la Caixa d’Estalvis, de la Séquia Reial del Xúquer, acadèmic de San Fernando i primer consiliari de l’Acadèmia de Sant Carles…

Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme…

Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926