Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Norman Robert Foster

Cúpula del Reichstag, remodelada el 1999
© Xevi Varela
Arquitectura
Arquitecte i urbanista anglès.
Estudià a la Universitat de Manchester Amb la seva esposa Wendy Cheesman, Richard Rogers i George Wolton formà l’equip 4 Architects 1963-67, al qual seguí Foster Associates, des del 1996 Sir Norman Foster and Partners És el principal representant del corrent arquitectònic anomenat high-tech , que incorpora elements tecnològics en un concepte acusadament monumental seu d’IBM, a Hampshire 1971 seu de la companyia d’assegurances Willis, Faber & Dumas, a Ipswich 1972 centre de distribució Renault a Swindon, Wiltshire 1983 seu del Hong Kong & Shanghai Bank, a Hong Kong 1986 actual seu de…
José Rafael Moneo Vallés

Rafael Moneo
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…
,
Edwin Maxwell Fry
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Seguidor dels corrents arquitectònics dels anys vint, entre 1934-36 collaborà amb W Gropius Impington Village College Amb la seva esposa Jane Drew Thornton Heath, Surrey 1911, que projectà l’institut d’art contemporani de Londres 1964 i la Universitat de Milton Keynes 1969-77, s’especialitzaren en arquitectura tropical Universitat d’Ibadan, 1953-59 i participaren en el projecte de Le Corbusier de Chandigarh 1951-54 Foren autors de Tropical Architecture in the Humid Zone 1956
Joaquim Vilaseca i Rivera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924
Josep Vilaseca i Casanovas
Façana de la casa Dolors Calm, obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1903)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya 1901, de…
Il Tribolo
Arquitectura
Escultura
Nom amb què es conegut Niccolò Pericoli, escultor, arquitecte i enginyer italià.
Format amb JSansovino, treballà a Bolonya escultures de la façana de l’església de San Petronio, 1525 i a Florència, on collaborà amb Miquel Àngel a la capella dels Mèdici església de San Lorenzo, 1533-34 projectà, més tard, els jardins i les fonts de les villes de la Petraia i de Castello Conserven esbossos d’aquestes obres el museu JSoane de Londres, el Kuppferstichkabinett de Berlín i el Cabinet des Dessins, a París
Francisco de Paula del Villar y Lozano
Part superior de la façana de la basílica del monestir de Montserrat, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…
Francesc de Paula del Villar i Carmona
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Francisco de P del Villar y Lozano Titulat el 1886 Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà 1892 i continuà les obres de Montserrat la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via 1896, la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via 1892, l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles 1916 Feu també l’esglesia parroquial de Tiana 1886 i la casa de…
Joaquim Sellés i Codina
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de l’arquitecte Salvador Sellés i Baró Estudià a l’Escola de Barcelona 1923-30 Treballà per a l’Ajuntament de Barcelona del 1931 al 1976 Cap del Servei de Sanitat i Beneficència 1950-56, del d’Edificis Administratius 1956-67 i del d’Abastaments i Patrimoni Municipal 1967-76 És autor de l’edifici dels jutjats —amb Porqueras—, la Clínica Puigvert, la Policlínica Corachán, l’Hospital de l’Esperança, l’Asil del Port, el Cinema Verdi, el Frontó Chiqui i la restauració de la parròquia de Sant Jaume
Johannes Seitz
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Un dels pocs representants de l’estil rococó a Renània Fou alumne de BNeumann, per compte del qual acabà diverses construccions, entre les quals la Paulinuskirche, a Trèveris 1734-54 En les seves obres personals es mostra més mesurat Cal destacar el castell d’Enger-am-Rhein, prop de Coblença 1758-62, i la Residència de l’Elector, a Trèveris 1761
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina