Resultats de la cerca

Començà associat amb HRepton, especialista en jardins, i construí diverses cases inspirant-se en els cottages i en els estils clàssic i gòtic la seva casa d’East Cowes, 1738 la de Caerhayes, 1818 Protegit pel príncep de Galles, el futur Jordi IV, a Londres urbanitzà el Regent's Park i la Regent Street D’ell és també el Royal Pavillon de Brighton 1815-25

Format a Berlín, estudià a Londres l’arquitectura i la decoració angleses d’aquell moment Fruit d’aquests estudis són els llibres Die Englische Baukunst der Gegenwart ‘L’arquitectura anglesa actual’, 1901 i el famós Das Englische Haus ‘La casa anglesa’, 1904-08, en tres volums Tornà a Alemanya i fou un dels fundadors de la Deutscher Werkbund, grup dins el qual representà, en contraposició a Hvan de Velde i l’Art Nouveau, l’anomenat funcionalisme integral Per la seva gran lluita a favor de l’estandardització en arquitectura fou un dels més valuosos precedents del Bauhaus

Cursà els estudis d’arquitectura a la Universitat de Barcelona, on es graduà el 1970 i inicià l’activitat docent i professional Se n'anà als EUA, on amplià la seva formació i fou investigador a la Universitat de Berkeley 1970-74 i esporàdicament hi ha fet cursos El 1976 fou membre honorari de la Smithsonian Institution, a Washington DC, representant l’arquitectura catalana i europea a Amèrica al bicentenari de la independència dels EUA El 1979 esdevingué catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona en fou director, entre el 1980 i el 1984, i…

Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…

Participà en el Retaule major de la seu de Saragossa 1482 Influït pel Renaixement, féu el Retaule de Montearagón 1506, catedral d’Osca el 1512 començà, en estil plateresc, la portalada de l’església de Santa Engracia de Saragossa El seu fill, Gil de Morlanes — ~1547, anomenat el Joven , fou també escultor i arquitecte Treballà al Retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa i al Retaule de Sant Miquel de la catedral de Jaca Acabà la portalada de Santa Engracia i féu l’interior de la llotja de Saragossa Treballà a Catalunya, entre el 1496 i el 1499, en les tombes reials de Poblet

Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX

Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…

Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb…

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de…