Resultats de la cerca

Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Fou director de l’obra de les muralles de la vila d’Eivissa D’allí anà a Maó 1555, on dirigí les obres del castell anomenat més tard de Sant Felip De Maó passà a Barcelona, on continuà les obres del baluard de les Drassanes

Construí el temple d’Atena Nike i intervingué en la construcció del Partenó

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut

Titulat el 1875 Fou arquitecte municipal de Mataró, on realitzà diferents edificis i, en collaboració amb l’enginyer Melcior de Palau, el pla de reforma i d’eixample de la ciutat 1878

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1905, estudià a l’Acadèmia Americana de Roma 1905-1907 Comissionat el 1914 per la Hispanic Society of America, de la qual fou membre, a més de curador del museu d’aquesta institució 1914-1918, el 1915 publicà a Good Furniture l’estudi Old Spanish Furniture Residí des del 1916 a l'Estat espanyol En collaboració amb la seva muller, Mildred Stapley, és autor de Spanish Ironwork  1914, Rejeria of the Spanish Renaissance  1915,  Spanish Architecture of the Sixteenth Century  1916, Decorated Wooden Ceilings in Spain 1917, Spanish Interiors…