Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Guillem Bofill
Arquitectura
Arquitecte.
Actiu a Catalunya, treballà de picapedrer 1381-83 a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral, de les quals esdevingué mestre major el 1404 Partidari de la continuació de la nau única, fou, amb el bisbe Dalmau de Mur, el promotor de la segona i definitiva junta d’arquitectes 1416, davant la qual defensà decisivament la seva idea 1417, que fou aprovada La nau única fou continuada sota la seva direcció fins el 1427
Gabriel-Germain Boffrand
Arquitectura
Arquitecte francès.
Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art
Jean de Bodt
Arquitectura
Arquitecte francès.
Amb motiu de la revocació de l’edicte de Nantes emigrà del seu país Executà en estil clàssic diverses edificacions a Berlín i a Dresden
Nicolas-François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, enginyer i urbanista francès.
En el seu llibre Cours d’architecture 1675-83 definí i defensà el classicisme arquitectònic més estricte És autor, a París de l’arc de triomf dit Porte de Saint-Denis 1671-72
Jacques François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz
Pere Blai

Façana del Palau de la Generalitat de Catalunya, dissenyada per Pere Blai
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar.
Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat 1582-89 Dels…
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
Pierre Biard
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, arquitecte i pintor francès.
Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París
Pere Bertran
Arquitectura
Arquitecte.
Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728
Pietro Berretini

Detall del fresc al saló de Venus (1641-42), de Pietro da Cortona (Galeria Palatine, Florència)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.
La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de major…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina