Resultats de la cerca

Decorador de molta inventiva, contribuí en una gran manera a la creació de l’estil Imperi Fou un dels precursors de les construccions metàlliques modernes Halle aux blés, 1802, París Entre les seves obres sobresurt el castell de Bagatelle 1777, a París

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les oficines…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou oficial en un submarí Presoner dels britànics, el 1947 tornà a Alemanya i estudià arquitectura a l’escola tècnica de Stuttgart, on es graduà el 1951 El 1952 establí el seu propi estudi Professor a la Universitat Tècnica de Darmstadt 1967-87, la seva obra cabdal és la planificació i realització del complex esportiu per als Jocs Olímpics de Munic 1972, integrat bàsicament per un estadi, un pavelló d’esports i una piscina Hi desenvolupà un innovador sistema de cobriment a base d’un teixit plàstic sostingut per cables metàllics Altres projectes destacats…

Després de construir diversos edificis a la seva ciutat natal, embarcà cap a Mèxic 1573, on dirigí les obres de la catedral de Puebla i consolidà l’església de Santo Domingo, a la capital El 1581 es tralladà a Quito, i el 1582 al Perú, on traçà els plans de la catedral de Lima Altres obres seves són els forts del Callao, al Perú, i el palau dels virreis, a Lima

Féu, en estil clàssic, un projecte de reconstrucció total del Kremlin de Moscou ~1772 És autor del Nou Arsenal de Sant Petersburg 1768-69

Restaurà nombrosos edificis medievals Fou el primer a aplicar la tècnica del formigó armat a l’arquitectura religiosa església de Sant Joan Evangelista de Montmartre, 1894-97 Escriví sobre arquitectura

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures

Vida i obra Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de  Bonaventura Bassegoda i Musté i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB l’any 1956 i el 1966 fou elegit president de l’Associació d’Amics de Gaudí Titular de la càtedra d’història de l’arquitectura càtedra Gaudí de l’Escola de Barcelona des del 1968, posteriorment fou nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins a jubilar-se l’any 2000, que en fou designat conservador vitalici i el 2010 director honorari Es dedicà molt…

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’…

Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de  Bonaventura Bassegoda i Amigó  i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté Són fills seus Bonaventura i  Joan Bassegoda i Nonell Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción 1966, Nuevo…