Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
casa cuina
Arquitectura
Habitatge elemental construït al fons d’un cos o d’un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis; restava sense edificar en forma de pati la part anterior del solar, des del carrer.
Abunden encara relativament des de Malgrat fins a ArenysdeMar El mot apareix ja al segle XVII i perdura en els títols de propietat
Juli Maria Fossas i Martínez
Juli M. Fossas Casa del carrer de Llúria número 80, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Modest Fossas i Pi.
Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar
Josep Mas i Dordal
Façana de l’església de la Mercè de Barcelona, obra dels germans Josep i Pau Mas i Dordal (1765-75)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona.
Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’ArenysdeMar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la…
Josep Buxareu i Gallart
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic, actiu a Barcelona.
Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’…
Enric Batlle i Durany
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també…