Resultats de la cerca

La seva obra principal és l’edifici del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears 1958-62, a Barcelona, d’estil internacional , on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…

Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures

Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte d’hisenda i…

Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i …

Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma Una altra obra d’impacte a Mallorca, en collaboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’aeroport de Son Sant…

En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…

Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb vocació política —limitada pel context—, infongué…

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…