Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Joaquim Lloret i Homs
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1915 Signà els plans de la Clínica Barraquer 1934-39, un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande , i diverses torres a Sarrià
Gilles Marie Oppenordt
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador francès.
Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort
Ventura Rodríguez Tizón
Ventura Rodríguez Tizón Pati interior de l’antic hospici d’Olot (1779-84), actualment Museu Comarcal de la Garrotxa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte castellà.
S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783
Francesc Cabezas
Arquitectura
Cristianisme
Arquitecte barroc i religiós franciscà.
Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut
Métezeau
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos dels segles XVI i XVII originaris de Dreux.
Clément Métezeau Dreux 1479 — 1555 feu la casa de la ciutat i la portada i les torres de l’església de Saint-Pierre a Dreux El seu net Louis Métezeau Dreux 1560 — París 1615, arquitecte del rei, feu la part superior de la Grande Galerie del Louvre, efectuà els plans de l’actual Place des Vosges a París i el Château Neuf de Saint-Germain-en-Laye, avui destruït El seu germà Clément Métezeau Dreux 1581 — París 1652 projectà la Place Ducale de Charleville, a París, començà l’església de l’Oratoire i feu la façana de la de Saint-Gervais Com a enginyer feu el dic de La Rochelle 1628
Il Sansovino
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Jacopo Tatti, arquitecte i escultor italià.
Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
premis FAD
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Conjunt de premis atorgats pel Foment de les Arts i el Disseny.
Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…