Resultats de la cerca

Amb el mestre d’obres Pere Basset, fou l’autor dels claustres gòtics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Barcelonès 1469-78 i del monestir de Montserrat contractat l’any 1476

Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635

És autor de la façana de la catedral de Múrcia començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754, d’estil derivat del rococó francès

Practicà l’atletisme en les files de l’Athletic Sporting Club, i fou recordista català 1914-15 i espanyol 1015 dels 1500 m Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, participà en el diseny de l’Estadi Català i en la construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona 1921-24, entre altres projectes Membre d’Acció Catalana, impulsà el moviment catalanista esportiu Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident 1920 i representant del club en els actes fundacionals de la federació espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener…

Titulat el 1903 Guanyà, amb Josep Goday, el concurs de la casa de Correus de Barcelona 1914, que es realitzà Féu la casa d’estil domenequià de la plaça de Lesseps, la casa pròpia al passeig de Sant Joan 1928, un xalet al carrer de Panamà 1913 i la molt neoclàssica casa del Foment d’Obres i Construccions al carrer de Balmes 1923, que guanyà el premi de l’ajuntament del 1930

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…

Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…

Normalment constava de columnes i d’arcades, i podia trobar-se com una construcció aïllada o bé arran de la façana En l’antiga església era destinat a acollir els catecúmens i els penitents Fou una part integrant de les esglésies orientals i romanes paleocristianes En algunes esglésies n'hi havia un d’interior esonàrtex i un altre d’exterior exonàrtex

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior…