Resultats de la cerca

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes per a empreses…

Després d’uns quants anys de treball a Suïssa, el 1923 passà als EUA De primer treballà per a la gran constructora Holabird and Roche de Chicago, i el 1926 s’ajuntà, a Los Angeles, amb RSchindler i preparà el projecte per al concurs del Palau de les Nacions, el 1927 La casa Lovell o Health House , a Los Angeles 1927-29, significà el tipus característic de la seva obra durant els anys trenta per la tipologia racionalista i un cert contacte amb la natura, que intensificà més endavant per influència japonesa La compenetració amb la psicologia del client, la tipifica la casa Nesbitt a Brendtwood…

Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt

Treballà per a Estanislau I de Polònia a Nancy, on féu les portes de Sainte-Catherine i Saint-Stanislas Sota Lluís XVI fou, en retirar-se JAGabriel, primer arquitecte del rei gràcies a la protecció de Maria Antonieta, per a qui treballà a Versalles El 1782 i el 1784 féu, als jardins del Petit Trianon, el teatre, el Temple de l’Amor, el Belvedere i l' hameau , aquest darrer seguint el disseny de HRobert El seu estil és graciós i amable, però molt superficial

Format a l’Acadèmia de Munic 1888-90 i cofundador de les Vereinigte Werkstätten für Kunst und Handwerk Els seus mobles combinen el sentit estètic del Jugendstil amb un marcat funcionalisme Participà en l’Exposició de París del 1900 Dirigí l’Escola d’Arts Decoratives de Munic 1912-24 i l’Escola Tècnica de Colònia des del 1926 Com a arquitecte fou influït pel concepte anglès de la ciutat jardí projecte d’una ciutat obrera a Hagen, 1907

Estudià a la Universitat de Cornell Ha dissenyat habitatges molt notables com una llarga sèrie de villes projectades els anys seixanta edificis industrials per a les firmes Olivetti, Renault i Siemens equipaments socials com el centre experimental Bronx 1970-77, el Seminari de Hartford 1978-81 i museus com el museu d’art de la Villa Strozzi 1973, el museu d’arts decoratives de Frankfurt 1979-84, el museu superior d’Atlanta 1980-83, etc En les seves realitzacions mostra un interès preferent pels efectes espacials, concedint molta importància als espais i a l’aprofitament de la llum natural…

S'especialitzà en la recerca de sistemes constructius basats en elements prefabricats i aconseguí innovacions tecnològiques com les cúpules geodèsiques , de malla tubular hexagonal o pentagonal, entre les quals es destaquen la del jardí botànic de Saint-Louis 1959, la del pavelló dels EUA a la fira de Moscou 1961 i a la fira de Mont-real, la més gran 1967 Dissenyà la Dymaxion House 1927, casa seriable, autoportant i transportable per dirigible, fundà la Structural Study Associates 1929, dedicada a posar en contacte la nova tècnica amb la indústria i, a la Dymaxion Transports 1933-35, produí…

El seu estil es mou dintre un ampli eclecticisme, que rep influències tant dels revivals gòtics com dels edificis barrocs anglesos d’influència palladiana, com també de les construccions tradicionals del país Creà un prototip d’edifici administratiu i d’habitatges que foren molt imitats L’Old Swan House, a Chelsea 1876, i la seva pròpia casa 1875 són considerats els seus edificis més significatius d’habitatges Per mitjà dels àlbums de dibuixos, aquest tipus de construcció obtingué una gran influència, en especial als EUA La realització de Bedford Park, a l’W de Londres 1877-80, urbanització…

Format per Peter Eisenman Newark, 1932, Michael Graves Indianapolis, 1934, Charles Gwathmey Charlotte, 1938, John Hejduk Nova York 1929, i Richard Meier Newark 1934, tot i no constituir un grup de treball coherent, el seu apropament a l’obra de Le Corbusier i Giuseppe Teragni marcà una fita en l’arquitectura nord-americana

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc…