Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Salvador Escrig
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles —d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825— i a la de Joaquim Martínez Autor de projectes urbanístics i de comunicacions Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans 1830
Salvador Vinyals i Sabaté

Salvador Vinyals i Sabate
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de Fortuny 1878, i…
Salvador Valeri i Pupurull
La casa Comalat, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, obra de Salvador Valeri i Pupurull
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà Lluçanès Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899 Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelatge de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància Projectà i construí la torre de Sant Jordi 1908, al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat 1909, a la Diagonal número 442, a Barcelona la casa Bou 1914, al Papiol, el Casino…
Salvador Soteras i Taberner
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1899 Projectà i construí, en collaboració amb l’arquitecte Fèlix Azúa, el Cercle Eqüestre al passeig de Gràcia de Barcelona avui desaparegut Com a arquitecte de la companyia MZA fou encarregat de la realització del baixador del passeig de Gràcia Guanyà accèssit al concurs del Palau Nacional de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Salvador Pascual i Gimeno
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts
Lauritz Thura
Arquitectura
Arquitecte i teòric d’art danès.
Treballà per a la cort construí l’Ermitage, prop de Copenhaguen, el castell de Hörsholm i l’espiral del campanar de l’església del Salvador, de Copenhaguen Publicà Den Danske Vitruvius 1746 i Hafnia hodierna 1749
Konstantin Andrejevič Ton
Arquitectura
Arquitecte rus.
A Roma, estudià la tècnica de restaurar edificis antics i en publicà dos llibres Protegit pel tsar Nicolau I, rebé l’encàrrec de construir, a Moscou, el palau del Kremlin 1838-49 i la catedral del Salvador 1837-83
Grup 2C
Arquitectura
Nom amb el qual hom designa un grup d’arquitectes catalans i espanyols que recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la ‘‘Tendenza’’.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch
Manuel Fornés i Gurrea
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, d’on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d’arquitectura Hom coneix poca cosa de la seva obra, de caire neoclàssic renovació de l’església del Salvador, de València, i projectes de decoració de les de Silla, de Benissanó, de Quatretonda, d’Alcàsser i d’Ibi
Pere Puig
Arquitectura
Pintura
Economia
Comerciant, arquitecte i pintor.
Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música