Resultats de la cerca

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme

Participà en el Retaule major de la seu de Saragossa 1482 Influït pel Renaixement, féu el Retaule de Montearagón 1506, catedral d’Osca el 1512 començà, en estil plateresc, la portalada de l’església de Santa Engracia de Saragossa El seu fill, Gil de Morlanes — ~1547, anomenat el Joven , fou també escultor i arquitecte Treballà al Retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa i al Retaule de Sant Miquel de la catedral de Jaca Acabà la portalada de Santa Engracia i féu l’interior de la llotja de Saragossa Treballà a Catalunya, entre el 1496…

Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC , participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929 Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió

Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu

Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…

S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures

Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina Professà en l’orde jerònim l’any 1757 Autor del pla de l’església de Burjassot, del claustre de Sant Miquel dels Reis a València 1763, de la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest Traduí i adaptà del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón