Resultats de la cerca

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans

D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica, generalment al…

L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium , és a dir, un morter de calç gruixut Pot ésser opus quadratum , quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars opus incertum , obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra  opus reticulatum , que consisteix en blocs collocats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa  opus testaceum també opus latericium , realitzat amb maons compactats amb morter de calç opus vittatum , que alterna filades horitzontals de…

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…