Resultats de la cerca

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679

Treballà essencialment a Roma De la seva activitat escultòrica cal recordar alguns monuments funeraris, com el del cardenal Ludovico Lebretto 1465, a Santa Maria in Aracoeli, de Roma, i els de Pietro Riario 1475-77 i de Raffaello della Rovere, ambdós a l’església dels Sants Apòstols de Roma En el camp arquitectònic li és atribuït, per alguns tractadistes, el palau de Giovanni della Rovere o de la Cancelleria, a Roma

Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814

Amb CPercier, fou arquitecte oficial de Napoleó I i director de l’estil Imperi, no solament en arquitectura, sinó també en mobiliari i en decoració Ambdós feren nombroses restauracions per a les principals residències reials antigues Entre les seves construccions originals es destaquen l’arc de triomf del Carrousel 1806-10 i el projecte de la Rue de Rivoli 1805 El 1814 Percier es retirà i Fontaine treballà sol per a Lluís XVIII projecte de la Capella Expiatòria, 1816-20 i per a Lluís Felip d’Orleans galeria d’Orleans al Palais-Royal, 1829

Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc

Fou deixeble de TArdemans, a la mort del qual passà a ésser mestre d’obres major de l’Ajuntament de Madrid Les seves obres són d’un barroc extrem i a voltes frenètic, expressat sobretot en les portades Té a Madrid l’església de la Virgen del Puerto 1718, el Puente de Toledo sobre el Manzanares 1719, l’església de Montserrat, la Caserna de la Guàrdia de Corps ambdues del 1720, l’Hospicio de San Fernando, avui Museo Municipal, i l’església de San Caetano ambdós del 1722 Féu el projecte de la torre de la Catedral Nueva de Salamanca 1733 A l’Archivo Histórico Nacional de Madrid són…