Resultats de la cerca

Deixeble d’O Wagner, fou un els fundadors de la Wiener Sezession 1897 Defensor de la simplicitat geomètrica, creà la Quadratel-Hoffmann , fórmula decorativa que alterna quadrats o rectangles blancs i negres Decorà el hall del palau de la Secessió a Viena 1902 i el 1903 feu el sanatori de Purkersdorf, on s’anticipà al seu temps El palau Stoclet de Brusselles 1905-11 és la seva obra cabdal Com a arquitecte municipal de Viena feu dues sèries de cases per a obrers 1924-25 i 1934 Feu el pavelló austríac de l’Exposició de París del 1925 i el de la Biennal de Venècia del 1934

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…