Resultats de la cerca

El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l’any següent per Benet d’Alguaire amb moltes alteracions

Ingressà a la cartoixa de Portaceli —on féu el reresagrari— el 1599 i residí després a la d’Aracristi de València, on construí l’església i el claustre nou

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Mestre principal de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, on dirigí la construcció de la magnífica portada principi del s XV Gaudí d’un gran prestigi en el seu temps, com ho prova el fet que formà part de la comissió d’arquitectes reunida el 1416, per Dalmau de Mur, bisbe de Girona, per a considerar la continuació de la catedral amb nau única

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…

Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que feu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de  Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals fou investit…

Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…