Resultats de la cerca

Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta…

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’Exposició Universal…

Cridat a Rússia per Caterina II, hi residí del 1759 al 1775 Fou professor de l’acadèmia de belles arts Introduí el classicisme francès a Rússia i influí en els arquitectes russos de l’època, entre els quals Starov, que fou un dels seus deixebles

Format a Madrid i, amb Ignasi Vergara i Vicent Gascó, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on fou acadèmic de mèrit 1773, director d’arquitectura 1791 i director general 1793 És autor, entre d’altres, de l’obra nova de la universitat i de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Sebastià, a València

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música

Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Estudià a França i al Brasil El 1930, després de la revolució de Getúlio Vargas, fou nomenat director de l’escola de belles arts de Rio de Janeiro i projectà una renovació completa de l’ensenyament tradicional D’entre les seves obres cal esmentar l’edifici del ministeri de l’educació i la salut 1943, en collaboració amb Niemeyer, Reidy, Vasconcellos i Le Corbusier, el pavelló del Brasil a la ciutat universitària de París i el projecte de Brasília