Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi…
balteus
Arquitectura
Banda en relleu que cenyeix el centre de la part lateral de les volutes del capitell jònic.
Poc emprat pels grecs, el balteus es generalitzà en el capitell jònic romà
eòlic
Arquitectura
Capitell grec arcaic, d’origen oriental, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis
fust
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Part de la columna entre la base i el capitell.
Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat
equí
Arquitectura
Part del capitell dòric situada entre l’àbac i el collarí.
Té perfil poc o molt corbat seguint línies ellíptiques o hiperbòliques, però mai circulars La seva alçada és la mateixa de l’àbac
voluta
Arquitectura
Ornament en figura d’espiral, característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, en el capitell corinti i en el compost.
orla
Arquitectura
Filet que corre per sota les motllures, adornades amb ovals d’un capitell.
àbac
Arquitectura
Peça prismàtica que corona el capitell, augmentant-ne la superfície on recolza l’arquitrau.
Pren formes diferents en l’ordre dòric és simple en el jònic té motllures ornamentals, i en el corinti és incurvat En èpoques posteriors ha sorfert diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats constructives de cada una d’elles
ordre toscà
Arquitectura
Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.
La base és àtica, però simplificada, i el fust és llis i amb èntasi pronunciada el capitell és de motllures, i la columna té en total set diàmetres d’alçària
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades