Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis

La seva obra destaca per la reinterpretació de la tradició constructiva mexicana i el caire espiritual dels seus espais, la qual cosa es manifesta amb el tractament cromàtic de les superfícies, el gust per la construcció massiva i l’ús de materials locals Entre les seves obres més emblemàtiques es troben els jardins del Pedregal 1945-50, el convent de les caputxines a Tlalpan DF 1952-55, les torres a l’autopista de Querétaro 1957, juntament amb Mathias Goeritz, la Cuadra de San Cristóbal 1967-68 i la casa Gilardi 1976-80 Rebé el premi Pritzker el 1980

Collaborà amb el seu pare, Antonio Tomé, i amb el seu germà Diego Tomé en la façana de la Universitat de Valladolid 1715 Nomenat mestre d’obres de la catedral de Toledo el 1721, és autor del Transparent 1721-23 del deambulatori, la seva obra més important, notable escenografia d’àngels, núvols i raigs de llum presidits per una representació de la Santa Cena, i illuminats mitjançant una llanterna oberta a la volta de la girola És també autor del retaule major de la catedral de Lleó actualment installat al convent de les caputxines d’aquesta ciutat

Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà un espaiós…

Obtingué la titulació el 1963 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i establí el seu propi estudi el 1967 a la Corunya La seva producció representa la recreació dels principis de l’obra d’Alejandro de la Sota, a l’estudi del qual treballà del 1963 al 1966 Treballà com a arquitecte per al Ministeri d’Habitatge del 1966 al 1986 i l’any següent s’incorporà a la Universitat de la Corunya, de la qual des del 2002 es catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics i Urbanisme L’atenció a les particularitats del lloc i la utilització d’elements de tecnologia diversa…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…