Resultats de la cerca

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el retaule major…

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…

Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a Cardedeu— i…

Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles Mestres i Oñós i…

De caràcter més o menys defensiu, és voltat de dependències utilitàries cotxeria, estables, porxos, etc i completat sovint amb una simple paret L’habitatge dels amos és a la planta baixa la dels propietaris, a l’alta, on hom accedeix per una escala adossada Sol ésser precedida per una cisterna i l’ombregen d’ordinari arbres i un emparrat

Característica de les cases del món oriental, ha estat imitada per l’arquitectura occidental en edificis, i especialment en cases particulars

El més corrent és que una paret mestra transversal, on s’obre un arc, sostingui l’aresta de la teulada i divideixi la casa en dues parts dites aiguavés de davant i aiguavés de darrere El primer sol tenir uns 21 pams de profunditat el segon, normalment de les mateixes dimensions en les cases de dos aiguavessos, pot arribar, però a doblar-lo en aquest cas l’aiguavés doble es divideix en dos i es forma així l’anomenat aiguavés d’enmig , divisió que no afecta el pis superior A les cases més pobres la distribució pot ésser en un sol aiguavés