Resultats de la cerca

Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans…

Es titulà el 1893 Feu cases de pisos d'estil modernista, entre les quals sobresurt l’edifici de La Vanguardia 1903 de Barcelona, i algun panteó al Cementiri Nou barceloní

El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli El 1591 era arquitecte de la ciutat de València La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre — d’un classicisme pur — i altres dependències del Collegi del Corpus Christi, fundat per Juan de Ribera a València 1598-1610

Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric Collaborà com a illustrador a “Cu-Cut" Posteriorment el seu estil esdevingué convencional

Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887

Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926

El seu art passà per una etapa netament neoclàssica, però incrustada d’elements populars del seu país, que fou seguida d’una altra de francament racionalista i comparable a la millor arquitectura europea d’aquesta mena acabà amb un estil derivat del període anterior, romàntic i naturalista Collaborà amb Alvar Aalto, especialment en els pavellons de l’exposició del setè centenari de la ciutat de Turku, població on construí la seva obra més notable, la capella de la Resurrecció del cementiri nou

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el panteó Cros…