Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
rotonda
Arquitectura
Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià.
Francesc Ponç
Arquitectura
Arquitecte.
Autor del palau episcopal de Solsona 1776-92, que hom ha considerat el darrer gran edifici civil barroc de Catalunya i que ja apunta clares influències neoclàssiques És també autor de l’església parroquial d’Ivorra 1780-82
Rafael Bergamín
Arquitectura
Arquitecte i enginyer castellà.
Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna
Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
Arquitectura
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC
.
L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…
Vicente Lampérez y Romea
Arquitectura
Arqueologia
Arquitecte i arqueòleg.
Pot ésser classificat dins el corrent francès vuitcentista favorable a la reconstrucció ideal dels monuments medievals Restaurador de les catedrals de Conca i Burgos, escriví, entre altres obres, Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media 1908-09 i Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII 1922
Un-studio
Arquitectura
Estudi d’arquitectura creat per l’arquitecte Ben van Berkel i la historiadora de l’art Caroline Bos el 1998.
El seu treball es completa amb la feina d’especialistes en desenvolupament urbà i infraestructures, i aposta per la innovació tecnològica en els seus projectes Treballa de forma estratègica amb dissenyadors gràfics, estilistes, constructors, dissenyadors, interioristes i fotògrafs, entre altres professionals Es dedica a la realització d’habitatges, edificis d’obra civil i d’obra pública
Josep Camaña i Laymon
Arquitectura
Història
Història del dret
Arquitecte i polític, llicenciat en ciències i en dret, fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet.
Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca
Sylvain Stym-Popper
Arquitectura
Arquitecte en cap dels monuments històrics de França.
Collaborà al Congrès Archéologique de France dedicat al Rosselló 1955 i hi publicà diversos treballs, ben fonamentats històricament, sobre el Palau dels Reis de Mallorca, l’arquitectura civil de Perpinyà, els castells de Cotlliure i Salses, la plaça de l’obelisc de Portvendres i l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, tema que ja havia estat objecte de treballs seus anteriors
Agustí Bru Zaragoza i Ebri
Arquitectura
Matemàtiques
Cristianisme
Arquitecte, eclesiàstic i matemàtic.
Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu
Joaquim Gili i Moros
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1947 Fill de Baldomer Gili i Roig Formà part, essent estudiant, de la comissió que, amb Torres-Clavé, elaborà el nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona durant la guerra civil de 1936-39 A la postguerra realitzà diverses obres, entre les quals es destaca una botiga de la Granvia Formà part del Grup R 1953 En collaboració amb Francesc Bassó, és autor de l’edifici de l’Editorial Gustau Gili de Barcelona 1954-61, on es mostra fidel al racionalisme