Resultats de la cerca

Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que…

Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann

Es diferencia de la columna pel fet de no tenir base ni capitell i poder ésser de secció no circular Per al càlcul d’un pilar cal tenir present que aquest pot presentar inestabilitats elàstiques produïdes pel vinclament

Molt usat generalment per a indicar la tomba d’algun santó de l’islam Anomenada també walî a l’Orient mitjà, morabit marabut al Magrib, shāh zāde o imām zāde a Pèrsia i gūr a l’Índia, és un edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula A l’interior, la sepultura és coberta per un cenotafi de fusta revestit de draperies precioses Lloc de pelegrinatge, és adornada amb nombrosos exvots i ciris

Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973

Establert a Burgos, acabà la Cartuja de Miraflores 1488, que havia començat el seu pare, Juan, i construí, al bell mig del deambulatori de la catedral, la Capilla del Condestable Pedro Fernández de Velasco ~1482-96, la seva obra més important de planta octogonal, coberta amb volta estrellada i calada a la part central, és un dels millors exemples de l’estil Isabel El 1497 anà a Sevilla, on treballà en les obres de la catedral 1497-1502 Novament a Burgos, acabà el cor de l’església de San Esteban 1502

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…

Format a les universitats de Washington i de Nova York —d’estudiant collaborà amb els constructors de l’Empire State Building—, movent-se entre un racionalisme del tipus de Mies i un manierisme preciosista i historicista, fou un perfecte prototip de l’arquitecte dels EUA A la coberta de l’edifici de l’aeroport de Saint Louis 1953-55 féu ús de les voltes de membrana, i al Mac Gregor Conference Building 1958, a Detroit —obra que obtingué el primer premi de l’Associació dels Arquitectes—, accentuà el preciosisme manierista, que es reforçà a partir de la creació de la seva pròpia…

A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les…