Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Jakob Prandtauer
Arquitectura
Arquitecte barroc austríac.
Es dedicà exclusivament a l’arquitectura religiosa La seva obra mestra és l’abadia de Melk 1700-26, damunt un promontori que domina el curs del Danubi Edificà també l’església de Christkindl, que acabà el 1708
Sòstrat
Arquitectura
Arquitecte grec.
Hom li atribueix la construcció del famós far d’Alexandria Segons Plini, també construí a Alexandria un jardí pensilis ambulatio Llucià afirma que desvià el curs del Nil, facilitant la conquesta de Memfis Amic de Ptolemeu I, fou ambaixador seu a Delos Una inscripció recorda que treballà a Delfos, possiblement en el projecte d’una ofrena dels de Cnidos
Josep Maria Vilanova i Claret
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i…
Francesc Soriano
Arquitectura
Arquitecte.
Actiu a Barcelona i Girona El 1712 féu les fortificacions de Puigcerdà El 1720 dirigí les obres de la Universitat de Cervera, segons projecte de Montaigu, i treballà a Girona 1731-98 Efectuà reformes al convent de Sant Domènec 1731, al del Carme Descalç 1735, on edificà una segona capella i reformà el jardí, i rectificà el curs del Ter a la zona de sota el castell de Montjuïc 1743 Urbanitzà el carrer de les Sabateries Velles 1758 i el 1796 efectuà les obres de la galeria del convent de Sant Francesc i la reforma de la plaça del mateix nom La seva obra més important és la…
Arnau Bargués
© Fototeca.cat
Arquitectura
Mestre d’obres i enginyer, probablement deixeble de Bernat Roca.
Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…
Eduardo Souto de Moura
Arquitectura
Arquitecte portuguès.
Biografia Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d' Álvaro Siza Vieira i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a Alcanena 1992 Bloc d’oficines i galeries comercials de Burgo a l’…
Henry Clemens van de Velde
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arquitecte, pintor i dissenyador flamenc.
Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un…
Elies Rogent i Amat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…