Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
deambulatori
Arquitectura
Passadís que encercla el presbiteri d’algunes esglésies pel darrere.
Fou introduït a l’època romànica per donar accés a les capelles de l’absis major i per servir de trànsit a les processons de pelegrins El seu cobriment consistia generalment en la descomposició de l’espai a voltejar en trapezis esfèrics transversals
aiguavés
Arquitectura
Part de la casa mallorquina típica que correspon a la declivitat de la teulada que la cobreix.
El més corrent és que una paret mestra transversal, on s’obre un arc, sostingui l’aresta de la teulada i divideixi la casa en dues parts dites aiguavés de davant i aiguavés de darrere El primer sol tenir uns 21 pams de profunditat el segon, normalment de les mateixes dimensions en les cases de dos aiguavessos, pot arribar, però a doblar-lo en aquest cas l’aiguavés doble es divideix en dos i es forma així l’anomenat aiguavés d’enmig , divisió que no afecta el pis superior A les cases més pobres la distribució pot ésser en un sol aiguavés
Antonio Ginesi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis,…
cor
Arquitectura
Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.
A l’edat mitjana els cors monàstics originaren el perllongament de la nau entre el transsepte i l’absis Cluny Sovint és separat de la nau per un cancell Es diferencia del presbiteri perquè aquest és el lloc propi dels ministres de la missa i de l’altar, mentre que el cor és per als cantors, canonges o monjos i és al davant o al darrere d’aquell A les esglésies no monàstiques ni canonicals es confonen tots dos termes Des de l’època barroca la tribuna de l’orgue, situada en un pis al començament de la nau, sobre la porta d’entrada, serví també per als cantors D’aquí ve que aquest…
Paolo Soleri
Arquitectura
Escultura
Urbanisme
Arquitecte, escultor i urbanista italià.
L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i acer capaç d’…
claustre
claustre gòtic del monestir de Pedralbes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien…
Arquitectura 2017
Arquitectura
Àsia Una de les imatges més espectaculars del 2017 va ser la de la Biblioteca de Tianjin, Xina, una obra de l’estudi holandès MVRDV Es tracta d’un equipament de factura futurista –amb sis plantes i 33700 m 2 – que enlluerna el visitant, que arriba a la gran sala de 30 m d’alçària, recoberta de prestatgeries blanques ondulades sobre un espai central ocupat per l’enorme esfera de l’auditori La visió del conjunt, marcada pel contrast entre el cromatisme variat dels volums i el blanc del fons, es transforma en la distància curta, en comprovar que els llibres de la part superior no existeixen, que…