Resultats de la cerca

Mestre d’obres de la catedral de Worcester 1224-40, sembla que també ho fou, des del 1240, de la de Lincoln La seva obra és molt característica del gòtic primitiu anglès, en el qual introduí elements decoratius a les voltes

Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres

És autor de la reconstrucció del cimbori de la catedral de Burgos, que havia construït Simón de Colonia i s’havia esfondrat A l’estil de l’obra precedent, afegí elements decoratius renaixentistes i mudèjars En aquesta mateixa catedral construí la volta de la capella de La Presentación i les capelles de Santiago i San Jerónimo

Inscrit al neoclassicisme, a vegades utilitzà l’historicisme gòtic, com a l’església de Laecken, a Brusselles 1854 Creador de nombrosos edificis en aquesta ciutat, sobresurt el Palau de Justícia 1866-83, en el qual s’aplicà en els elements decoratius i s’esforçà en la integració del volum de l’edifici en el seu entorn, despreocupant-se de les necessitats pràctiques i menyspreant les dificultats tècniques

Conegut també amb el nom de Juan de Ibarra De formació gòtica, tractà d’emmotllar-se als nous cànons renaixentistes adoptant elements decoratius platerescs Treballà a Santiago de Compostella i a Plasència, però les edificacions més estimables les féu a Salamanca, on començà les obres del Colegio de los Irlandeses 1521 i el convent de San Esteban 1524, la seva obra mestra el 1534 fou nomenat mestre principal de la catedral

Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…

El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i Nouvelle…

Després de projectar l’edifici d’exposicions de la Wiener Sezession 1898 a Darmstadt, construí una colònia d’artistes, de la qual dissenyà tots els elements arquitectònics i decoratius Inaugurada el 1901, fou ampliada el 1907, amb un palau d’exposicions que inclou la famosa Hochzeitsturm El 1908, a Düsseldorf, dirigí la construcció dels grans magatzems Tietz Tot i que formà part del grup de la Sezession des del 1897, les seves obres, d’una gran perfecció en el procés constructiu, no ofereixen gairebé cap innovació interna i fins i tot a les darreres manifesta un clar retrocés…

Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor…