Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Ludovico Visconti
Arquitectura
Arquitecte italià que desenvolupà la seva activitat a França.
Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel
Friedrich Sustris
Arquitectura
Arquitecte renaixentista holandès.
Desenvolupà, la seva activitat a la part sud de l’imperi Germànic, sobretot a Munic, on construí, per als jesuïtes, l’església de Sankt Michael 1580-97 i reformà i engrandí la Residenz, sobretot al voltant de la Grottenhof i de la Brunnenhof
Giovanni-Antonio Viscardi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou deixeble de Borromini Ben aviat s’establí a Alemanya, on desenvolupà la seva activitat Són obra seva el convent de Fürstenfeldbruck 1691, prop de Munic, la Wallfahrtskirche Mariahilf de Freystadt 1700-08 i la Dreifaltigkeitskirche de Munic 1711-13, ciutat on collaborà en la construcció del castell de Schleissheim i acabà el de Nymphenburg
Giovanni Battista Vaccarini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou deixeble de CFontana Desenvolupà la seva activitat a Catània, destruïda en gran part pel terratrèmol del 1693, i collaborà activament en la seva reconstrucció façana de la catedral, Palazzo dei Senatori, esglésies de Santa Agata i San Giuliano, part de la de Santa Chiara, pati de la universitat i Palazzo Valle D’un barroc contingut, anà evolucionant cap a un gust neoclàssic
Jorge Manuel Theotokópuli
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor castellà, fill d’El Greco.
Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Toledo, on collaborà en la construcció de l’ajuntament, amb NVergara i JBMonegro, i intervingué en la capella mossàrab de la catedral, que havia començat EEgas Com a pintor treballà amb el seu pare en els retaules d’Illescas Alguns crítics creuen que són d’ell algunes obres i rèpliques d’obres del seu pare
Filippo Terzi
Arquitectura
Arquitecte italià.
El 1576 s’installà a Portugal, on desenvolupà un important paper en la renovació de l’arquitectura d’aquest país Són d’ell els aqüeductes de Tomar i Vila do Conde, els plans de les esglésies de São Roque i São Vicente de Lisboa i els de la de l’Espírito Santo a Évora 1590 Hom li atribueix també l’antic palau episcopal de Coïmbra
Ignasi Oms i Ponsa
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis
Myron Goldsmith
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Desenvolupà una important tasca docent i de recerca en el camp estructural a l’Illinois Institute of Technology IIT, juntament amb Mies van der Rohe, amb qui collaborà professionalment Com a membre de l’oficina Skidmore, Owings and Merril SOM, realitzà diversos projectes entre els quals destaquen la seu del diari Republic 1971, el telescopi solar de Kitt Peak 1962 i el pont de Ruck-a-Chucky 1978
Edwin Luytens
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927
Libéral Bruant
Arquitectura
Arquitecte francès, el més important d’una família d’arquitectes.
Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina