Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador

Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on collaborà amb el dissenyador Alberto Lievore El 1984 fundà el seu propi estudi Jorge Pensi Design Studio, en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson Considerat una de les figures més influents del disseny contemporani de mobiliari i illuminació, és conegut per la recerca de formes essencials, lleugeresa i funcionalitat en les seves creacions Entre les seves obres més emblemàtiques destaca la cadira Toledo 1988, fabricada en alumini anoditzat,…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

Estudià arquitectura a les universitats de Cincinnati i Harvard, i el 1962 inicià una carrera docent de quatre dècades a la Universitat de Princeton, ciutat on també obrí el seu estudi Juntament amb Richard Meier, Peter Eisenman, Charles Gwathmey i John Hejduk, forma part del grup anomenat Five Architects , considerats pioners del postmodernisme El 1972 projectà la seva primera obra important, la Snyderman House, a Fort Wayne, Indiana El 1979 dissenyà un complex municipal a Portland, Oregon, considerat el primer edifici pròpiament postmodernista i que durant anys ha suscitat controvèrsia Dels…

Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…

Es titulà el 1962 en arquitectura i es doctorà el 1967 Becat per la Ford Foundation, s’especialitzà en disseny industrial als EUA 1964 De tornada a Barcelona, fou nomenat professor de l’escola de disseny Elisava Entre altres iniciatives, promogué la VIII Conferència Internacional d’Estudiants d’Arquitectura 1963, la creació del Centre Informatiu del Disseny Industrial i el Congrés Internacional de Disseny a Eivissa 1971 Fou també secretari-fundador de l’ ADI-FAD  i vicepresident del FAD President del Casino Llagosterenc de 1998 a 2004, impulsà la recuperació i la renovació d'aquesta entitat

Obtingué el títol a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren els  premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del…

Inicià les seves pràctiques conjuntament amb GEStreet, amb qui conegué William Morris Juntament amb ell i amb alguns prerafaelites, el 1861 creà la primera societat de WMorris per al disseny d’objectes En 1859-60 edificà la Red House per a WMorris aquesta casa, construïda de dintre cap enfora, sense recobrir els maons i deixant veure la construcció interior, fou un primer pas cap al funcionalisme Altres cases, també de camp, sobretot Routon Grange 1881-91, que segueixen les normes de la seva primera obra, és a dir, la incorporació de solucions medievals però no historicistes, posaren fi a la…

Deixeble d’APugin i JRuskin, és considerat un dels representants típics del Modernisme anglès, que influí a tot Europa, entre el 1890 i el 1910, a través dels dissenys de papers pintats i de teixits, on manifesta influències d’Arthur HMackmurdo i de William Morris Això no obstant, en els dissenys de mobles accentua una notable simplificació Els seus habitatges al camp ofereixen, com a característiques cobertes remarcables, murs considerables, a més de grans xemeneies The Pastures 1901, a Rutland, n'és el prototip, que reflecteix alhora l’ambigüitat del seu autor, fruit del moment de transició…

El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a Amersfoort, el 1959