Resultats de la cerca

Amb el mestre d’obres Pere Basset, fou l’autor dels claustres gòtics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Barcelonès 1469-78 i del monestir de Montserrat contractat l’any 1476

Des del 1681 fou mestre major —successor de Pere Quintana— en les obres de Santa Maria d’Elx, ciutat on és documentat des del 1677 Construí també l’església de les agustines d’Almansa Albacete, i féu altres obres civils a Elx

Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina

Documentat des del 1615 Autor de l’antic pedró de la plaça del Pedró de Barcelona 1616 És autor de l’església de Santa Maria d’Igualada 1617-20, que té volta d’arcs ogivals amb cornisa i motllures encara renaixentistes Vers el 1630 esdevingué mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona

Documentat a la cort de Màntua des del 1460 i a la d’Urbino des del 1466, on Frederic de Montefeltro li encarregà l’edificació de nous cossos del palau ducal LVenturi li atribueix la construcció de l’arc del Castell Nou de Nàpols Transformà la fortalesa de Pesaro Hom el considera creador i precursor de l’alt Renaixement arquitectònic

Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres atribuïdes són un…

Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència

Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757

Documentat des del 1453 a l’arc del Castell Nou de Nàpols, on féu la figura de la justícia, part del relleu que representa l’entrada d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols, les dues figures de dignataris d’ambdós costats del carro del rei, el relleu que representa els membres de l’ambaixada tunisenca i els trompeters a cavall del seguici del rei A partir del 1461 es posà al servei dels Anjou Féu les escultures de la capella Mastrantonio a Sant Francesc de Palerm 1467-71 Des del 1471 s’establí definitivament a França, on féu el Retaule del Natzarè de marbre de l’església dels…