Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Ministère de la culture et de la communication, Médiathèque de l’architecture et du patrimoine
Arquitectura
Arquitecte i teòric francès.
Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École des Beaux-…
Francisco de Mora
Arquitectura
Arquitecte castellà, deixeble de J.de Herrera, amb qui col·laborà al començament, del qual, però, es diferencia per una major llibertat constructiva.
Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618
Paul Hankar
© KIK-IRPA
Arquitectura
Arquitecte belga.
Deixeble d’H Beyaert, fou un modernista destacat A una primera influència cèltica 1889 s’afegiren les de Viollet-le-Duc, l’orientalisme i el moviment Arts and Crafts De la seva obra sobresurten una barberia d’Elsene ~1895 i la casa Ciamberlani de Brusselles 1897, en les quals collaborà el pintor A Crespin Fou també dissenyador, i publicà escrits teòrics i crítics
Carles Grau
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, deixeble de Pere Costa.
Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa
Cristòfor Sales
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella
Victor Louis
Arquitectura
Nom amb què és conegut Louis-Nicolas Louis, arquitecte francès.
El 1765 anà a Polònia, on treballà per a Estanislau Poniatowski De retorn a França, féu l' hôtel de l’Intendance au Franche-Comté, a Besançon 1771-78, i el Gran Théâtre de Bordeus 1772-80, el primer teatre modern, ja independent d’altres edificis Arquitecte del duc d’Orleans, féu, a París, els jardins porticats, el teatre del Palais-Royal 1781-86 i el teatre de la Comédie-Française 1787-90 Les seves obres, d’un estil neopalladià, es caracteritzen per una gran harmonia compositiva
Gabriel-Germain Boffrand
Arquitectura
Arquitecte francès.
Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art
Hector Guimard
Arquitectura
Arquitecte francès.
Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes
Joan Grau
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc
Charles Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i…