Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Myron Goldsmith
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Desenvolupà una important tasca docent i de recerca en el camp estructural a l’Illinois Institute of Technology IIT, juntament amb Mies van der Rohe, amb qui collaborà professionalment Com a membre de l’oficina Skidmore, Owings and Merril SOM, realitzà diversos projectes entre els quals destaquen la seu del diari Republic 1971, el telescopi solar de Kitt Peak 1962 i el pont de Ruck-a-Chucky 1978
Jacques-Ignace Hittorff
Arquitectura
Arquitecte francès.
Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec
Josep Grases i Riera
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1878.
Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid
Robert Mallet-Stevens
Arquitectura
Cinematografia
Arquitecte i escenògraf cinematogràfic francès.
Després d’haver fet diversos pavellons d’exposició, a la Villa Noailles 1923, a Hyères refermà el seu propi llenguatge estructural Per a l’exposició d’arts decoratives de París del 1925 construí el pavelló de transports El 1930 fou fundada l’Union des Artistes Modernes, que presidí Mallet-Stevens i que el 1934 publicà el seu primer manifest L’UAM, combatuda amb violència, contribuí a donar a conèixer els millors artistes contemporanis Les seves obres —entre les quals la Rue Malle-Stevens, a París— accentuen el cubisme exterior Féu també decoracions per a les pellícules de Marcel…
base

Bases de columnes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Part inferior de la columna, immediata al pla que la sosté.
La seva forma varia segons l’ordre arquitectònic, el país i l’època a què pertany Inicialment tenia una funció estructural, després convertida en ornamental Els exemplars més antics corresponen a les arts del Pròxim Orient i de l’India, en les quals hom troba precedents de les bases gregues Al principi la columna grega mancava de base el fust de la columna dòrica arrencava directament de terra A la base més simple, el plint, s’anaren acumulant altres elements els tors, les escòcies, etc, que constituïren els diversos tipus de base grega La base àtica és formada per dos tors…
Craig Ellwood
Arquitectura
Arquitecte i enginyer nord-americà, de nom real John Nelson Burke.
El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
cripta
cripta romànica de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…