Resultats de la cerca

Al llarg de la seva vida fou mestre d’obra de tres reis Eduard III, Ricard II i Enric IV Intervingué en les obres de Windsor 1360, a la torre de Londres i al palau de Westminster Féu també un dels claustres i una part de la nau de l’abadia de Westminster, per a la qual el 1377 projectà la tomba d’Eduard III Treballà en la reparació del palau de Winchester amb William of Wynford, i aixecà la nau de la catedral de Canterbury, en la qual realitzà la tomba del Príncep Negre L’última obra seva fou la reconstrucció del Westminster Hall 1394-1400

Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un…

Seguí les mateixes directrius que aquest defensà durant la seva etapa europea

Les seves obres, de tendència neoclàssica i alhora romàntica, constitueixen les primeres manifestacions d’una arquitectura nacional És autor dels capitolis de Boston, Hartford i Augusta, i dirigí una etapa de les obres del de Washington 1817-30

Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477

Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne 1688-1705 Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i collaborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt

El seu art passà per una etapa netament neoclàssica, però incrustada d’elements populars del seu país, que fou seguida d’una altra de francament racionalista i comparable a la millor arquitectura europea d’aquesta mena acabà amb un estil derivat del període anterior, romàntic i naturalista Collaborà amb Alvar Aalto, especialment en els pavellons de l’exposició del setè centenari de la ciutat de Turku, població on construí la seva obra més notable, la capella de la Resurrecció del cementiri nou

Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París

Les seves estades a Sigüenza i a Guadalajara el familiaritzaren amb l’obra de Lorenzo Vázquez La seva obra presenta dues etapes a la primera, plateresca, predomina l’element ornamental palau arquebisbal d’Alcalá capella dels Reyes Nuevos, a la catedral de Toledo sagristia de la catedral de Sigüenza, i a la segona predomina l’element constructiu palau arquebisbal i porta nova de Bisagra, de Toledo La transició d’una etapa a l’altra és situada el 1537, que Covarrubias fou nomenat, amb Luis de Vega, arquitecte dels reials alcàssers