Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Jacobus J. Oud
Arquitectura
Arquitecte holandès.
El 1917 formà part del grup De Stijl, però s’encaminà vers un precubisme D’una gran perfecció en tots els detalls del seu treball, el seu interès se centrà en les relacions que han d’establir-se entre els buits i els plens d’una obra Exemples més significats d’aquesta etapa són el Café d’Unie, a Rotterdam 1924-25, destruït el 1940, i un projecte de cases en sèrie al bulevard de la plaça Sheveringen 1917 El 1918 fou nomenat arquitecte municipal de Rotterdam Després de la seva ruptura amb Theo van Doesburg construí les cases populars Hoek van Holland 1924-27 i la Kiefhoek 1925-27,…
sala estèril
Arquitectura
Recinte l’atmosfera del qual és contínuament tractada per tal de reduir-hi al màxim possible la quantitat de gèrmens en suspensió.
Són exemples de sales estèrils els quiròfans, les sales de cures, etc Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims
eòlic
Arquitectura
Capitell grec arcaic, d’origen oriental, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis
schola cantorum
Arquitectura
A les antigues basíliques cristianes, estrada de planta rectangular, relacionada amb el bema siríac, situada al centre de la nau, davant l’altar, que hom reservava per als cantors.
Envoltada per una barana de marbre transenna , contenia a banda i banda els ambons, més elevats, per a llegir-hi l’epístola i l’evangeli Exemples conservats són, entre d’altres, la de San Clemente, a Roma, i la de San Vitale, a Ravenna
bandes llombardes

Arquacions cegues i bandes llombardes d'un dels murs de la catedral de la Seu d'Urgell
Fototeca.cat
Arquitectura
Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.
Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032
Robert Smirke
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Viatjà per Itàlia i Grècia, on estudià les principals obres de l’antiguitat clàssica Inspirat en aquests exemples, conreà un sobri estil neoclàssic en les seves obres principals British Museum 1823-47, edifici de Correus 1824-29 i Drury Lane Theater, tots a Londres En estil gòtic construí l’Eastnor Castle, a Hereford Restaurà també la catedral de York
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Simón de Colonia
Arquitectura
Arquitecte d’origen alemany actiu a Castella a la segona meitat del s XV i al començament del s XVI.
Establert a Burgos, acabà la Cartuja de Miraflores 1488, que havia començat el seu pare, Juan, i construí, al bell mig del deambulatori de la catedral, la Capilla del Condestable Pedro Fernández de Velasco ~1482-96, la seva obra més important de planta octogonal, coberta amb volta estrellada i calada a la part central, és un dels millors exemples de l’estil Isabel El 1497 anà a Sevilla, on treballà en les obres de la catedral 1497-1502 Novament a Burgos, acabà el cor de l’església de San Esteban 1502
monumentalisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.
Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg 1937, la Nova Cancelleria, a Berlín 1938, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París 1937— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de BMIofan 1931-33, i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de NTrockij 1936-41 A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de PMuguruza 1940-58, i el Ministeri de l’Aire,…
membrana
Arquitectura
Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.
El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto…