Resultats de la cerca

Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970 Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77, un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona 1978-81, un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86 i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i Picasso ampliació al Palau Meca, 1981, on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics Posteriorment han desenvolupat obres com ara el museu…

S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment reconstruït,…

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Toledo, on collaborà en la construcció de l’ajuntament, amb NVergara i JBMonegro, i intervingué en la capella mossàrab de la catedral, que havia començat EEgas Com a pintor treballà amb el seu pare en els retaules d’Illescas Alguns crítics creuen que són d’ell algunes obres i rèpliques d’obres del seu pare

Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat 1582-89 Dels…

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de…

Laurens van Steenwinckel — abandonà Anvers el 1567 i anà a Alemanya, on construí l’ajuntament d’Emden 1574-77 Després anà a Dinamarca i treballà al castell de Kronborg Hans van Steenwinckel el Vell 1545 — 1601, fill de l’anterior, féu els plans del castell de Frederiksborg Laurens van Steenwinckel el Jove 1585 — 1619, fill de l’anterior, començà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen Hans van Steenwinckel el Jove 1587 — Copenhaguen 1639, segon fill de Hans el Vell, és el més important de tots Acabà el castell de Frederiksborg i la…

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca