Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
General Guitart i Lostaló
Arquitectura
Arquitecte (1887).
Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…
absis lobulat

Vista general de l'absis lobulat de l'església de Santa Maria d'Ovarra
Fototecca.cat
Arquitectura
Absis voltat de diverses absidioles, generalment en nombre senar.
pròstil | pròstila
Arquitectura
Dit del temple o, en general, de qualsevol edifici, que té columnes a la part anterior.
panteó
Arquitectura
Sepultura —en general en forma d’edificació en l’espai o subterrània— on reposen els diversos membres d’una família.
Cristòfol Prats i Foneyosa
Arquitectura
Arquitecte.
El 1900 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala, contractat com a paleta per intervenir en la construcció de diverses obres Posteriorment, obrí l’Hotel España, on conegué el general hondureny Manuel Bonilla, exiliat en aquest país Més tard, quan aquest general assolí la presidència d’Hondures 1911, fou cridat per dirigir la construcció del Teatre Nacional avui, Casa de la Cultura, a Tegucigalpa Posteriorment li fou assignada, la construcció de la carretera Tegucigalpa-Comayagua, que enllaçà la capital del país amb la costa nord Féu també diverses residències per a…
Joan Antoni Solans i Huguet
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general…
Vicent Marzo
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble d’Ignasi Vergara, estudià a Sant Carles Fou, més tard, acadèmic i professor de matemàtiques d’aquest centre, i el 1812 esdevingué director general de l’acadèmia Malgrat la seva importància, la seva obra és poc coneguda i la majoria d’obres seves identificades han estat destruïdes darrerament, com l’immens palau dels comtes de Parcent de la fi del s XVIII, a València —on hi havia també els telers de seda—, o els banys de l’Hospital General Hom en coneix altres obres complementàries l’altar de la seu de València, el de la basílica dels Desemparats, el cambril…
Josep Miquel Abad i Silvestre

Josep Miquel Abad i Silvestre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Aparellador, polític i gestor.
Titulat per la Universitat de Barcelona 1986 i especialista en l’organització d’obres i empreses Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per l’àrea d’urbanisme entre 1979-83, període en el qual exercí també altres càrrecs membre dels comitès executius del Consorci de la Zona Franca i del consell d’administració del Port Autònom de Barcelona, i també de les comissions mixtes per a la Planificació de les Xarxes Viàries i dels Enllaços Ferroviaris de Barcelona Director general de la Fira de Barcelona 1893-87, el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comitè Organitzador…
Lluís Cantallops i Valeri
Arquitectura
Arquitecte.
Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional, ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interés metodològic
Jeroni Santacana
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona —actualment convertit en Capitania General— del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana entre el 1613 i el 1621
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina