Resultats de la cerca

Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l’edifici de…

L’any 1970 tenia mil arquitectes i altres professionals, amb grups associats a les ciutats nord-americanes més importants Louis Skidmore 1897-1962 i Nathaniel Owings 1903 crearen una oficina conjunta 1936 i dissenyaren alguns edificis per a la fira de Nova York 1939-40 El 1939 s’uní a la firma John OMerrill 1896, que deu anys després la dirigí Bé que en els inicis havien dut a terme obres de tipus historicista i eclèctic, incorporaren a la societat la manera de fer de Mies van der Rohe a través de l’arquitecte Gordon Bunschaft, que treballava per a la firma La Lever House Nova York, 1952 fou…

Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la…

Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…

Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna

Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París

Conegut per Vicentó Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona , féu diverses obres per a la seu i altres esglésies tarragonines Arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València, projectà el Teatre Principal de Tarragona 1820 Diversos dibuixos seus de la guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament

Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc