Resultats de la cerca

És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de…

Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna

Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país

Aprofundí l’estudi de les cobertes suspeses i projectà el Pavelló Stock de la Fira de Raleigh —construït després de la seva mort—, una de les obres més importants de l’arquitectura de postguerra en el seu gènere Fou designat arquitecte en cap de la construcció de Chandigarh fou reemplaçat en morir, en un accident d’aviació, per Le Corbusier

Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony