Resultats de la cerca

Graduat com arquitecte el 1935, treballà inicialment amb Alvar Aalto, respecte del qual manté uns plantejaments molt similars Creà el seu propi estudi el 1938 S’especialitzà en la realització d’edificis industrials i dugué a terme així mateix alguns projectes urbanístics Tapiola zona universitària de Hèlsinki etc

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Fill d’Esteve Terradas i Illa Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l’Escola d’Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics del 1960 al 1967 en fou director També fou vicepresident de l’Institut Politècnic Superior de Barcelona 1969, vicerector de la Politècnica, director de l’Institut de Ciències de l’Educació i conseller nacional d’educació És autor, com a arquitecte, de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l’aeroport de Barcelona, de l’institut d’…

Collaborà amb Le Corbusier els anys 1928-29, en els projectes de la Villa Savoye, el Centre Soyuz i la Cité de Refuge El 1930 marxà als Estats Units, on residí cinc anys a la costa est, i hi construí, entre d’altres, la casa Aluminaire 1930-31 S'installà a Palm Springs, Califòrnia, on realitzà diversos projectes, entre els quals destaquen les seves residències, especialment la que bastí el 1964, una artificiosa construcció realitzada amb estructura metàllica i materials industrials prefabricats També realitzà l’edifici de l’ajuntament de Palm Springs 1952, el club nàutic de…

Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica Brutau 1919 i…

Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg 1911-12, les…

Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…

Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de construccions …