Resultats de la cerca

Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals Aquest fet dona una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia 1982-88, de la façana tripartida de la Galeria Goetz a…

Treballà per a Lluís XIII —Versalles, Louvre Pavelló del Rellotge, 1624— Protegit per Richelieu, féu el Palais-Cardinal 1629-36, actual Palais-Royal, i la capella de la Sorbona, a París, i projectà 1631 el castell i la ciutat de Richelieu, a Turena, de pla quadriculat També a París, féu l’església de Saint-Roch 1653

El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz

Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780

Amplià l’hospital de la Charité 1778-81 —avui enderrocat—, que seguia models dòrics Treballà en diversos palauets a París i a Suïssa, a Alemanya i a Espanya, on potser intervingué en la construcció del palau de Líria de Madrid

Jacques I París ~1510 — Annecy ~1585 fou autor de tractats d’arquitectura Livre d’architecture 1559 i Les plus excellents bâtiments de France 1576-79 Els seus fills foren també arquitectes Baptiste ~1544/1547 — 1579 intervingué en la construcció del Pont Neuf de París 1571 i Jacques II ~1550 — 1614 alçà la segona meitat de la galeria del Louvre i l’antic pavelló de Flora Jean I 1585 — 1649, fill de Baptiste, construí l’escala amb planta de ferradura de Fontainebleau 1632

Jacques Gabriel París 1667 — 1742 és l’autor de l’Hôtel Biron de París i de la llotja i les duanes de Bordeus El seu fill, Ange-Jacques París 1698 — 1782, fou arquitecte de Lluís XV La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant cap al neoclassicisme, en contraposició amb el rococó A Versalles projectà les dues ales del palau que donen al pati, l’Opéra 1753-70, obra de gust refinat, i el Petit Trianon, començat el 1762, en forma de cub gairebé sense cap decoració exterior, veritable culminació del seu estil simplificador A París féu l’escola militar,…

Fou deixeble i collaborador d’Ange-Jacques Gabriel Construí el convent caputxí de la Chaussée d’Antin actual Lycée Condorcet l’any 1783, i nombroses mansions parisenques d’estil molt pur És autor, també, dels plans de la borsa de París

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant