Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Ramon Reventós i Farrarons
Ramon Reventós i Farrarons Interior del Poble Espanyol de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1917 Lligat ideològicament al grup de JMestres i Fossas, FFolguera, etc, construí al carrer de Lleida números 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeu 1928 Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l’Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d’accés a l’avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec —inspirat en el d’Epidaure— i, juntament amb l’arquitecte Folguera, el pintor XNogués i el promotor artístic MUtrillo, amb el el Poble Espanyol Fou cap del…
Pere Nicolau i Bover
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma Una altra obra d’impacte a Mallorca, en collaboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’aeroport de Son Sant…
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor ascètic de l’època…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
arquitectura
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…