Resultats de la cerca

Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de…

Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu 1908, el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana 1909 i el mercat de Colom 1914, aquest amb clares influències gaudinianes En la seva segona època des dels anys vint sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en collaboració amb CCarbonell— i el Banc Hispanoamericà 1926, destruït Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta burgesia, collegis,…

Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país

Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina Professà en l’orde jerònim l’any 1757 Autor del pla de l’església de Burjassot, del claustre de Sant Miquel dels Reis a València 1763, de la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest Traduí i adaptà del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón

Es formà a l’Escola de Barcelona, a la qual és professor Treballa juntament amb Jordi Garcés Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77 un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona 1978-81 un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86, premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics També han treballat en el…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970 Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77, un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona 1978-81, un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86 i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i Picasso ampliació al Palau Meca, 1981, on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics Posteriorment han desenvolupat obres com…

Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…

Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…