Resultats de la cerca

Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar, Vista Alegre…

Germà de Magí i de Narcís Verdaguer i Callís , fou regidor a Vic entre el 1906 i el 1909, i, posteriorment, director de la Companyia d’Aigües de Monallots

Narcís Vallès Reus, Baix Camps XVIII-XIX, amb el seu germà Tomàs Vallès , construí el palau arquebisbal de Tarragona 1814, en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi Reus — Barcelona 1879, que anà a Madrid 1824, on freqüentà l’estudi d’arquitectura de CTMoreno fins a obtenir el títol 1825 s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat 1826 dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny 1827-32, dictaminà sobre el…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…

Estudià arquitectura doctorat el 1973 i filosofia a Barcelona Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1978, professor a les universitats de Bolonya, Columbia, Princeton, Cambridge, Torí, Lausana i Ticino Fora membre de l’Institute for Architecture and Urban Studies Nova York i director de l’Arxiu Històric d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme del COAC El 1993 fundà el Màster Metròpolis, adreçat a l’estudi de la cultura urbana contemporània Entre les seves realitzacions cal esmentar la reconversió del Pati Llimona en centre cívic 1983-91, i les reconstruccions del…

Nascut d’una família dedicada a la venda de material per a la construcció Estudià als Escolapis de Sant Antoni i al Collegi de Carreres El 1840 ingressà a l’Escola de Llotja, a la classe d’arquitectura dirigida per Josep Casademunt Molest per l’excés d’academicisme de l’ensenyament, es dedicà a l’estudi dels monuments medievals de Catalunya l’any 1841 féu un recorregut pels llocs més abundosos en arquitectura romànica i gòtica Del 1844 al 1845 amplià estudis a Barcelona per preparar la revàlida a l’Academia de San Fernando de Madrid Pel novembre del 1845 fou examinat a Madrid pels acadèmics,…

Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979 i primer…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la…