Resultats de la cerca

Representant de l’expressionisme alemany, revoltat contra tot dogmatisme funcional Sobretot, projectà esglésies, en les quals es destacà Bartning significà, en el moviment expressionista, el caràcter artístic Les seves obres més notables són la Stahlkirche ‘església d’acer’ a Colònia 1928, l' Auferstehungskirche ‘església de la Resurrecció’ a Essen 1930 i diverses capelles evangèliques, amb estructures de fusta prefabricades

Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…

Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més importants de l’avantguarda…

Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme

Estudià a Viena amb Otto Wagner, que l’influí molt El 1913 anà a Chicago i freqüentà —entre el 1918 i el 1921— l’oficina de Frank Lloyd Wright, de qui mantingué la concepció general de l’espai Construí, sobretot, habitatges unifamiliars El 1926 s’establí a Los Angeles La seva casa de King's Road, Hollywood, és considerada com el primer prototip d’habitatge californià La Lowell Beach House, a New Port Beach 1926, transporta a Amèrica la teoria del buit-ple, vertical-horitzontal de les obres de De Stijl La seva tasca fou revalorada a partir del 1960

El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto dello Sport,…

Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes…

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc França 1995 Tadao…

Àsia Als afores de Hangzhou Xina, dins el Parc dels Aiguamolls de Xixi, David Chipperfield va dissenyar unes cases sobre les plataformes d'un jardí aquàtic Els volums de pedra grisa d'aquests dúplexs, envoltats de llacs, estanys i pantans, s'integren en el paisatge i evoquen la tradició de la vida en els assentaments d'aigua A la mateixa ciutat, Kengo Kuma va acabar el museu de l'Acadèmia Xinesa de les Arts, un conjunt de 5000 m 2 , amb set sales d'exposicions i tallers artístics Situat en el terreny d'una antiga plantació de te, el museu desplega la composició escalonada de les seves…

Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410000 likes i més de 36000 comentaris Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20000 comparticions, 18000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja…