Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
capella reial
Arquitectura
Església o capella que formava part dels palaus reials a tota l’Europa medieval, per a la celebració dels actes religiosos de la cort.
La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau…
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les…
hipòstil | hipòstila

Sala hipòstila de Karnak
Corel - Robert Chadwick
Arquitectura
Dit del local o la sala que té el sostre sostingut amb columnes.
Aquest tipus de construcció sovinteja en els temples egipcis Karnak, Luxor, etc, en els palaus perses apadana i també en l’arquitectura grega
Sinan
Arquitectura
Arquitecte turc.
Constructor d’una gran quantitat d’edificis mesquites i palaus dins l’imperi Otomà, són remarcables, sobretot, les mesquites de Solimà II, a Istanbul 1550-56, i de Selim II, a Adrianòpolis 1570-74
Nicolas Bachelier
Arquitectura
Escultura
Mestre d’obres i escultor occità.
Fou un dels introductors de l’art renaixentista a Tolosa, on construí i decorà diversos palaus, entre ells l’Hôtel d’Assézat 1555, obra mestra del Llenguadoc en aquell estil Concebé la idea del canal del Migdia
Mauro Coducci
Arquitectura
Arquitecte, actiu a Venècia del 1469 al 1504.
Adaptà els principis arquitectònics d’Alberti a la tradició veneciana Obres esglésies de San Michele in Isola 1468-80, Santa Maria Formosa 1492, San Giovanni Crisostomo 1497 i San Zaccaria vers el 1500, i els palaus Vendramin-Calergi i Corner-Spinelli
Giovanni Andrea Lazzarini
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor italià.
Autor dels palaus neoclàssics Olivieri i Mosca i de l’església de San Decenzio, a Pesaro Deixà escrits teòrics sobre la pintura Intervingué, enviat pel cardenal Despuig, en el projecte d’ampliació i reforma del seu palau de Raixa, a Mallorca
Heinrich Schickhardt
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Protegit pels ducs Frederic VI i Joan Frederic VI, anà a Itàlia i a França Treballà sobretot per a construccions militars, esglésies i palaus, i són les seves obres principals el Neuer Bau de Stuttgart 1600-09 i la Freudenstadt 1600, ciutat de la Selva Negra construïda, seguint un esquema geomètric, per a acollir els refugiats protestants d’Àustria
Baldassare Longhena
L’església de Santa Maria della Salute, a Venècia, obra de Baldassare Longhena
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià, el representant més important del barroc venecià.
Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679