Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
arquitectura efímera
Atomium (Brussel·les), exemple d'arquitectura efímera que ha perdurat en el temps
© Danbreckwoldt /Dreamstime.com
Arquitectura
Construcció arquitectònica, generalment de formes avantguardistes, dissenyada per a una funció determinada durant un període de temps concret.
Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes construccions…
Francesc de Paula Morera i Gatell
El pavelló dels Camps Elisis de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, topògraf i urbanista.
Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX
absis
Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat…