Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Imhotep
Arquitectura
Filosofia
Metge, filòsof i arquitecte egipci, l’existència del qual és documentada entre el 2778 i el 2600 aC.
Visqué durant el regnat del faraó Djoser I ~2680 aC i bastí la piràmide esglaonada de Sakkara Deïficat i venerat, després, pels egipcis com a déu de la medicina, els grecs l’identificaren amb Asclepi
mausoleu
© Fototeca.cat-Corel
Arquitectura
Tomba monumental.
El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones,…
Ieoh Ming Pei
Arquitectura
Arquitecte xinès naturalitzat nord-americà.
El 1935 anà als Estats Units, i estudià a la Universitat de Pennsilvània i al MIT, on es graduà el 1940, i posteriorment a la Universitat de Harvard, on obtingué el títol l’any 1946 El 1955 fundà el seu propi estudi, IM Pei & Associates, la direcció del qual cedí gradualment a dos dels seus fills des del 1992, sota el nom de Pei Partnership Architectes En la línia de l’estil internacional, en els seus edificis destaquen la combinació de figures geomètriques i el joc entre plans espacials Escola de Periodisme a Syracuse 1964, Biblioteca JF Kennedy de la Universitat de Harvard 1964, Centre…
teocalli
Arquitectura
Religions de l’Amèrica precolombina
Temple asteca (‘casa de Déu’), sobretot el gran temple piràmide de Tenochtitlán, consagrat a les divinitats de la guerra i de les tenebres.
mercat
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
gòpura
Arquitectura
Torre en forma de piràmide, decorada externament amb figures escultòriques, que dóna entrada a un temple hindú, pròpia de l’arquitectura del sud de l’Índia.
Denominació procedent del sànscrit
vimana
Arquitectura
Torre de planta quadrada o rectangular en forma de piràmide escalonada que s’alça sobre el santuari d’un temple hindú, pròpia de l’arquitectura del sud de l’Índia.
Denominació procedent del sànscrit
arquitectura
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
Leonardo da Vinci
Arquitectura
Escultura
Pintura
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…